jesus galceran

Tot i que la meva afició és la fotografia i intento dedicar-li tot el temps que puc, soc enginyer informàtic i a això és al que he de dedicar la major part del dia perquè és el que em dóna de menjar.

Probablement, per la meva formació i experiència laboral tinc les meves raons per ser usuari incondicional del programari lliure. Sóc conscient que hi ha molts programes de propietat (Photoshop, Lightroom, Luminar, Capture One, etc.) que són molt bons i que tenen una orientació més professional, però no em veureu treballar amb cap d’ells. Jo acostumo a treballar bàsicament amb GIMP, Darktable, Hugin i d’altres programes similars.

Després de més de 25 anys d’haver abandonat l’afició a la fotografia, a finals del 2014 un company de feina em va regalar una Nikon D60 i, gràcies a això, em vaig tornar a reenganxar.

Aquest fet va coincidir més o menys amb el moment en què vaig anar a viure a La Garriga i això em va portar a la pràctica de la fotografia de paisatge i a l’astrofotografia.

Uns anys més tard, i per raons de la vida, vaig haver de tornar a viure a Barcelona. En aquesta nova situació, sortir a fer fotos de paisatge ja no m’era tan senzill com abans. Em veia obligat a agafar el cotxe i a dedicar no menys de 30 minuts per anar al lloc i uns altres 30 minuts per tornar a casa (més el temps en preparar l’equip i en fer les fotos).

Com que això em restringia molt els cops que podia sortir a fer fotos, em vaig haver d’adaptar a la nova situació i vaig canviar l’estil fotogràfic. Ara em dedico més a la fotografia urbana, sobretot a la fotografia de carrer. El millor de tot és que, si només tinc 20 minuts disponibles, són 20 minuts que puc baixar al carrer i dedicar-los tots a fer fotos.

Aquest canvi d’estil ha suposat no només un canvi en l’equip i en la forma d’afrontar les sortides fotogràfiques. També ha suposat tota un canvi de filosofia: he passat de fotografiar les coses que estan en els llocs a fotografiar les coses que passen en els llocs.

Cal recórrer un llarg camí fins a trobar una visió fotogràfica i una forma d’expressar-nos que ens sigui pròpia. Estic segur que tot aquest recorregut només es pot fer treballant molt i fent moltes fotos (però moltes, eh?). Penso que una bona forma d’encaminar tot aquest treball és plantejar-lo a partir de projectes fotogràfics personals. Actualment en tinc uns quants al cap, però n’hi ha un que és el que està més avançat i en el que ja porto treballant-hi un temps: el projecte dels Fars de Catalunya. El projecte és bastant ambiciós (potser massa) i m’està constant una mica de progressar.

Una frase que em representa

«I photograph to find out what something will look like photographed»
«Fotografio per saber com es veurà una cosa un cop fotografiada»

Garry Winogrand