EFIAP/s – MCEF/o – MFCF 5*

molistvilanova.cat

La meva infantesa va transcórrer a la població de Moià, on vaig néixer.

He residit per motius professionals en les poblacions d’Olot i Manresa, actualment visc a Santa Eulàlia de Ronçana.

De formació, autodidàctic, bàsicament amb llibres, revistes, assistint a xerrades monotemàtiques i sobretot amb el contacte amb altres fotògrafs com els de les agrupacions de les quals formo part, Associació Fotogràfica la Garriga, i L’Agrupació Fotogràfica Santa Eulàlia, de la qual, sóc soci fundador.

De petit ja vaig entrar en contacte amb el món de l’art, el meu pare era impressor, dibuixant, pintor, escultor i professor a l’institut de Moià, les imatges sempre han estat presents al meu voltant i la influència del pare es nota molt, sobretot en les composicions, la llum, les perspectives…

De la mà del meu pare, em va arribar la meva primera càmera, de pasta negra, sense, diafragmés, sol, núvol… Això si, negatius de 6×4,5, tenia 10 anys.

Però, va ser en la segona meitat dels anys setanta, del segle passat, quan entro en la fotografia, muntant el meu primer laboratori químic, n’he tingut tres, l’últim segueix muntat, encara recordo la meva sensació en obrir per primera vegada, el tanc de revelatge i veure els meus primers negatius, no l’he sentida mai més.

L’any 2004 començo a entrar en la fotografia digital, amb molts problemes fins que el 2005 el llibre d’en Mellado, em desencalla i veig el meu laboratori químic dins l’ordinador, fins aleshores només havia llegit com fer coses i ara m’expliquen com treballar, a partir d’aquest punt tot funciona millor.

De sempre, que m’ha interessat el color i com funciona en les imatges, ja ho veié en el treball del meu pare, però al llarg dels anys he anat llegint llibres sobre el color, ha estat el del Jesús Manuel García Flores, el que m’ha ajudat més, “Teoría del Color“, aquest llibre a més d’explicar m’ha ensenyat a treballar amb el color.

Reconec l’encant que té i les sensacions que es donen quan treballes amb la fotografia química, les conec i les he sentit, però ara em trobo millor amb la digital.

Sóc més de buscar una visió personal de la realitat que de construir imatges, encara que últimament he començat a entrar més dins aquest món, de comunicar amb imatges creades des del pensament.


Una frase que he vist a Fotolarios i m’ha agradat.

«Mi vanidad hace mejores fotos que yo»